LLODRIGUERA AVALL
Sóc l’escarabat que s’enterra,
el vergonyós que s’amaga,
el blasfem que s’arranca la llengua.
Sóc la crispeta que no ha explotat,
l’enciam que ningú ha comprat,
l’oliva de la vergonya.
Sóc el petó que mai faràs,
la veritat que callaràs,
el gintònic que no et beuràs.
Sóc el paracaigudes d’emergència
d’un soldat ras i amb vertígen
que un bon dia va llençar-se al buit.
Exposició col·lectiva a l´Alliance Francaise de Granollers del 27/04/2006 al 03/06/2006
En aquests projecte es buscava «encadenar a cegues» imatges i texts de manera d´aconseguir crear un fil conductor entre escriptors i fotògrafs. Un fotògraf rebia un text d´un autor i, segons l´escrit, creava una imatge. Aquesta imatge era facilitada al següent escriptor i, sense conèixer el text precedent, creava un nou text segons el que el suggeria la fotografia. Així successivament fins a completar el recorregut de sensacions que despertaven noves sensacions als diferents components del projecte.
La imatge anava «encadenada» al text de l´Albert Forns.
