Records, memòria, oblits, impactes, engranatges, cadenes, rellotges, aixetes, dubtes, amistats, projectes, il·lusions, pors, vergonyes, etapes, silencis, relacions, iniciatives, trajectòries, moments, experiències, creixement, energia, reflexos, evolució, adaptació, esforç, transformació, creació, connexió, activitat, pressió, creativitat, màgia.

Del 24 de desembre 2005 al 25 de febrer de 2006

L´exposició va ser inaugurada un 24 de desembre del 2005 a les 10:20, just al dia i hora que feia els 40 anys, i volia mostrar algunes reflexions, aquelles cabories que et volten quant cau una data assenyalada…. sobre les experiències viscudes, sobre obrir, tancar, ajustar:

Tota la sèrie d´imatges varen ser realitzades a Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers i vaig tenir la sort de poder comptar amb textos de Manel Gener i Esteve Plantada. També vaig poder comptar amb la professionalitat de l´Àlex Blanco de l´empresa AXB MUSIC per a la sonorització del videomuntatge de les imatges que acompanyava a la mostra.

Textos

Manel Gener Ferrer:

“El pas del Temps”: una proposta directament llançada sobre la nostre percepció visual!

Avui estem amb en Xavi.

“Voldria transmetre sentiments, mitjanjant l´estimulació del sentit de la vista. No busco la lectura lineal de la imatge real ben reproduida. el concepte és clar, però m´agrada que arribi acompanyat de sensacions i a partir d´elles”.

Ell es mou en l´àmbit de la fotografia industrial i en aquests terreny, publicitar el missatge és el prioritàri. En el moment de cercar el desvetllament d´emocions, entra en l´espai del llenguatge artístic. La sintaxi és molt precisa, i segurament poc limitada. Però la semàntica es sobredimensiona, i el valor del gust s´individualitza, fent infinites les seves possibilitats.

Mirem les seves fotografies!

El pas del temps, anunciat amb aixetes, rellotges i d´altres elements mecànics, ha portat a en Xavi a oferir-nos la possibilitat d´estar junts i compartir aquelles coses que ens fan ser com son. Si ens tanquéssim, si paréssim el nostre temps, ens quedariem sols i ens trobaríem davant una percepció coneguda que no ens porta enlloc.

El temps i el seu arar passant, els altres i la nostra relació amb ells, ens diuen que existim i vivim. aquestes fotografies potser ens ajuden a pensar així!

Tot té sentit si es mira el que ens posa al davant. Si ho explica, has de pensar. Quan ho explica et maravelles de la seva capacitat de construir, però solament si ho mires et pots emocionar.

Avui estem convidats a emocionar-nos. No sabem que haurà fet. Però aquest traspàs fins arribar a l´expressió artística, ha començat des de la seva mirada com a fotògraf industrial, desafiant la fredor de la imatge estandaritzada.

Anem a veure què passa! Son els seus 40 anys…

Esteve Plantada:

Passa el temps, passen els anys, les coses resten en la memòria, algunes coses en l´oblid. Però hi ha sempre, obstinat, un futur que no podem esquivar. Amb el temps, les mesures tenen d´altres propietats, indefinibles, i els objectes prenen uns tons nous, es vesteixen d´òxids, es xopen de rovell, s´abriguen amb la pols. Però mai no perden la llum. Com les persones que, irremeiablement, també ens anem fent grans. I en Xavi es fa gran en tots els sentits. Son ja quaranta anys d´observació, d´experimentació, de dedicació exclusiva a fer art amb la mirada, a fer clic amb el dit de forma decidida i cristal·lina. Una trajectòria plena de llum, perquè en Xavi sap què és la llum, i aquestes fotos en parlen, l´acaricien, l´estimen, ens la fan tant propera que semble que el món s´esborri per uns instants. Una llum que en aquestes fotografies fa de precís bisturí. Unes imatges on els petits detalls són grans tresors, i on trobarem la textura d´un temps que ens parlarà a través del paper, dels colors i dels píxels, sense traves. Si resteu en silenci, podreu sentir el soroll de les màquines, podreu palpar el fum que hi ha a cada racó de la tèrmica: surt del paper imprès per arribar gairebé a tocar-nos. Entreu a la fàbrica, atureu-vos en les aixetes. Les obres, les tanques, les ajustes. Són el rellotge de la mesura.
No hi ha res que expressi millor el pas del temps.

Aquestes fotografies són això, aixetes de la realitat on la vida i l´obra es mesclen, càpsules de poesia en imatge, petites dosis de concreció i d´art d´allò quotidià. Imatges amb un vestit càlid, amb els marrons i els ocres dels anys, amb la calidesa del temps que avança, però que no fa ferida. L´alegria de saber-se més savi d´experiències i de raons, la proximitat d´aquell qui assumeix el pas de la vida com una victòria. La victòria de l´artista, la victòria vital del Xavi Mañosa.

La fotografia és art de les imatges vives, i aquestes fotos són un espectacle. Hi esteu tots convidats. Un espectacle de vida, d´art, d´il·lusionisme i d´il·lusions. El fotògraf és un mentider, un manipulador, com tots els creadors. En Xavi en fa un joc, de la creació. I ens emociona, perquè sap fingir, perquè sap arribar allà on només arriba l´autèntic art: qui millor pot explicar el futur és el passat. Un retrovisor a la petja que ha deixat el temps.

La fotografia, a la Tèrmica, també és un fet poètic. Emocioneu-vos amb l´art silenciós d´un gran fotògraf, Xavi Mañosa. en gaudireu.